Cosetes

Som tristos o ens hi fem? Podria contar com passen els minuts, com em vaig acostant a l'etern del no res, mentre espero que alguna cosa brillant em captivi. Una estrella o un diamant, una cosa bella que valgui la pena i faci empetitir la consciència. Així i tot, sóc conscient de ben poques coses, però conec prou bé l'ombra que se m'arrepenja a l'esquena, xiuxiuejant sonorament.

Potser convindria tenir un pintallavis marró de sang seca, en comptes de vermell brillant, perquè no m'acusi d'enganyar amb falses aparences. Però com puc ser honesta, si m'enganyo a mi mateixa? Potser convindria arrencar-me la pell, ara que no tinc acné i abans no em surtin arrugues, per enmarcar-la com el meu gran triomf. Però com puc ser bonica amb un somriure de dentetes podrides? Si fos prou intel·ligent me les treuria totes, però pot ser que ja se m'hagi corcat el cap.

 Si no tinc res més que el que sóc i ni tansols sóc com he de ser, què hi ha d'aqui tornar-me no res?