Make-up your mind!

Més d'un cop he sentit nois queixant-se que les noies que es pinten massa no són honestes, es veu que s'ofenen terriblement davan l'engany (sembla que si em pinto les parpelles verd metàl·lic es pensen que les tinc així i és reprovable per part meva fer-los víctimes de tal vilesa).

Si esteu familiaritzats amb els makeup tutorials de youtube, sabreu en nombre i èxit destaquen els "no-makeup makeup", acurats manuals de tècnica avançada on es mostra quins passos seguir per aconseguir la famosa bellesa natural. Apunto que ja de bones a primeres ens topem amb una contradicció lingüística i (sobretot) conceptual. Si natural és "allò tal com és", afegint bellesa al davant, la cosa canvia màgicament per "cenyeix-te als preceptes de bell que els mitjans presenten com a standard i fes que sembli que hi has nascut". 

Quin paper juga el maquillatge en el món que vivim? De fet, no hauria de ser més que un ornament, com els pircings, tatuatges o el tall de cabell. Sembla, però, que tenim encastat en la consciència que el maquillatge és per tapar i dissimular, i quan el seu ús va més enllà d'agradar a aquest ent misteriós que anomenem La Societat, passa a ser inadequat. 

Tinguem sempre present que és un producte a vendre: darrere de cada campanya publicitària hi ha tota una estratègia de màrqueting per fer que passi de decoració a necessitat. Tots coneixemen el joc, un estira i alfuixa de "ets lluny de ser com s'ha de ser" i "pots ser com s'ha de ser: compra tal", la no-acceptació d'un mateix mou més compradors que no la creativitat. 

Amb internet com a base de les nostres vides, som tot imatge. Les xarxes socials han provocat un ressorgiment de l'individualisme més radical; estem en contacte amb el món sencer, la consciència de la multitud, i per tant, de la nostra petitesa, ens porta a posar ènfasi en la construcció de la nostra persona, i no ha de ser per res dolent. 

Tot allò que afecta l'estètica, és un mitjà d'expressió d'un mateix. Pots projectar en imatge allò que vols que els altres percebin de tu, pots ressignificar la teva persona. La gràcia de tot això és que t'otorga poder sobre el teu cos, i aquest és el perill. Efectivament, ser capàç de decidir si decorar-te la cara o no (una cosa així de simple), pot ser un gest d'auto-afirmació, que et pot portar a decidir què comprar i què deixar de comprar.