Pop!

Sovint anomeno la Cultura Pop com alguna mena d'etiqueta màgica que engloba tot allò que vivim a través dels diferents mitjans d'expressió/comunicació. Admetré que no tinc el terme molt ben definit al meu cap, i que l'utilitzo més aviat per influència de tots aquests blogs americans que llegeixo. Podriem estar d'acord que parlem d'una cultura general destinada a promoure el seu propi consum massiu, independentment de la classe?

Hollywood podria ser coronada reina d'aquesta cultura inventada, i és molt interessant d'observar què se'n tradueix a les seves pel·lícules.

L'altre dia mentre veia Captain America, vaig caure que, 50 anys després, seguim fent pelis sobre bons i dolents en clau de nazis i americans. Durant l'última dècada més o menys, el nazi s'ha convertit en un arquetip filmogràfic, un recurs literàri com qualsevol altre. Hi ha un problema molt clar en la simplificació d'un personatge històric: la seva deshumanització, fent que oblidem que en qualsevol persona hi pot haver malícia, manca d'empatia i crueltat.

Sempre s'ha utilitzat el moviment nazi com a contrapunt recomfortant per una Europa moralment devastada, però ara s'ha convertit en una mena de caricatura; sembla que l'holocaust ja no és tabú, els seus autors es presenten com els malvats d'un conte infantil, repetint la fòrmula una i altra vegada. Un cop s'estandaritza l'arquetip, es perd el component històric, i per tant, s'allunya de la seva percepció com a realitat. Tota aquesta maniobra es fa només per enaltir la suposoada heroicitat de el corresponent arquetip americà, el lluitador que no s'està per collonades i ve a salvar a la vella Europa. És molt fàcil allunyar-se de la realitat de la guerra quan aquesta passa a milers de km de la teva terra i la teva gent. Imagineu una peli a l'estil Inglorious Bastards sobre la captura i mort de Bin Laden com a venjança de l'11-S ? No. Els motius són molt clars: reduïr un enemic a una caricatura en clau de propaganda patriòtica és una manca de respecte per les víctimes d'un fet històric real.

La cultura pop és aquesta ombra que s'apodera de tot per fer-ne una icona, un fals ídol per adorar. Es recrea en ella mateixa, ens convida a no crèixer: pel·lícules d'herois per no deixar morir el nen que portem dins, per encadenar-nos amb conviccions naïf. L'història ensucrada i mastegada, per a fer-nos oblidar tot allò que ens pugui haver ensenyat.