Smile

Mai he entès la dinàmica dels ambients de discoteca. Recordo que només li vaig trobar la gràcia durant l’època que hi entrava il.legalment, i les imatges que tinc més presents són de ties plorant al lavabo. 

És un ambient especial. No t’hi veus bé, no sents res i encara tens la possibilitat d’anar reduïnt la poca percepció sensorial a base de refinats cubates. Ideal per lligar, de fet. 

Hi ha una pista on se suposa que la gent ha de ballar, però que més aviat es reduïa en grups de tios donant cops de puny a l'aire i noies tocant-se el cabell alhora que intenten moure el cul (la Shakira ha fet molt mal a la meva generació), Amb un parell de TGVs la cosa ja es fa més suportable, i com a mínim, deixa d’importar-te què collons fer amb tu mateix.

Des de la meva experiència com a noieta de 16 anys que estrena top del Bershka per la nit, sempre em va desconcertar la forma d’interactuar que tenien alguns nois. Les pelis m’havien ensenyat que quan un tio vol tema et convida a una copa i et deixa anar un parell de frases ingenioses per captivar-te. Però es veu que no va així, la cosa. Tu eres a la pista, en formació tortuga amb el teu grupet d’amigues, fins que apareixia un tio, suposadament ballant, t’apartava del nucli i es llençava a la teva boca per procedir amb el magreig pertintent, que mai anava enlloc. 

Tret d’aquests petits lapses de temps a la pista, la major part de la nit consistia en donar voltes pel local, buscar alguna companya perduda, o en anar al lavabo: l’excusa perfecta per recuperar la vista, l’oïda, i lliurar-se d’aquell paio massa convençut del seu encant infalible. Era el meu moment preferit. A les 3 de la matinada, als lavabos de discoteca, totes les noies són un amor. Et tiren floretes, t’ajuden amb l’amiga borratxa i et fan confessións gratuïtes. És la màgia del lavabo (i del tequila). 

Sempre acabava les nits sense saber ben bé què havia passat, ni si realment havia passat res (cosa freqüent), i mica en mica tot em va anar semblant més estúpid.

Quin malgastar maquillatge.