Bitch

La cultura pop, de maneta amb el capitalisme, segueix un estricte procés de reconversió de les diferents formes de producció artística en valor capital (producte de consum, com bé vaticinava Warhol).
Quan és, que un fet cultural fonamentalment inmaterial, esdevé bé de consum? Ja que ens trobem en un món on sembla que a la gent li sobri el temps, combatre l'avorriment (o la possible presa de consciència de l'estat real de les classes treballadores, entre d'altres coses) és una necessitat. El fet cultural passa a ser un bé valorable en capital degut a la seva condició de producte que solventa una necessitat. Aquest nou estat ha portat a l'evolució i expansió de l'anomenada cultura pop, amb uns paràmetres i estructures cada cop més estandaritzades. S'ha fixat una fòrmula base per l'elaboració del producte, que inclou com a ingredient principal, la sexualitat femenina.

A partir d'aqui entrem en una extensa problemàtica que encara espero que algú em resolgui:
Sota la consideració que la dona té dues úniques finalitats, eròtica i reproductiva, és inevitable la creació d'una sèrie d'arquetips i classificacions per les diferents actituds previstes que se'n poden derivar. L'home és l'individu, subjecte, mentre que l'essència de la dona es limita a una dinàmica puta-verge, que s'utilitza per determinar la seva validesa com a tal. Com no podia ser d'una altra manera, tan si ets una cosa com una altra, perds.

La consciència i autonomia de la pròpia sexualitat és una forma d'empoderament, que, en les dones, històricament s'ha volgut sofocar. Cal reclamar aquesta capacitat de llibertat sobre els nostres cossos, hem de poder treure'ns la roba sense que sigui sota la demanda d'un home: proclames semblants han estat sempre la base del feminisme.

Quan la sexualitat és presentada com a producte de consum, respòn per força a una demanda, la seva finalitat és purament satisfer un públic, i comporta, inevitablement, la deshumanització de la dona com a individual, el subjecte passa a ser objecte.
Realment és complicat sortir-ne ben parada. Has de renunciar a una part real de la teva persona, que només serà vàlida sota petició masculina. Si pel contrari, decideixes expressar-te en la teva sexualitat, aquesta serà ressignificada (directa o indirectament) com a objecte de consum masculí.

La cultura pop mai serà un terreny que permeti el desenvolupament d'una expressió de sexualitat realment lliure i, per tant, és arriscat parlar d'ídols feministes. Cal recordar que en aquest context parlem sempre de productes de consum, destinats a un públic el més àmpli possible que reclama allò que les estructures d'una societat patriarcal li han dictat.