De lo espiritual en l'art (?)

Una vegada, un senyor amb un bigoti terrible va anunciar que Déu havia mort i que l'haviem mort nosaltres. Deixant de banda nihilismes i superhomes, es podria dir que el bon Nietzsche no anava molt desencaminat. Ja no necessitem el concepte de religió, de déu, sembla que hem trobat prous distraccions i pastilles per diluïr existencialismes i altres desesperacions. Tot i així, crec que sempre hauriem de ser conscients que quan parlem de cristianisme ja no parlem d'un culte mistèric sinó d'un fet cultural.

Tots sabem que l'entitat de l'Església ha fet algunes coses lletjes, i s'ha guanyat el rebuig de la major part de les noves generacions. Ha participat més aviat en la història com una estructura política, un membre dels estrats poderosos, és un ent independent de la pròpia tradició.
Portem desenes de segles de creences basades en el cristianisme, que han donat peu a importants corrents filosòfiques i obres d'art genials, i per tant, no podem simplement negar-ne la legimitat.

El cristianisme no es pot deslligar de la cultura occidental, no és una anècdota històrica en paral.lel amb l'evolució de la societat. Molt hàbils ells, els primers pares de l'església van decidir re-arranjar les festes i tradicions paganes de cada regió per impregnar-les del nou culte, de manera que amb el pas dels anys s'identifiquessin com a cristianes sense necessitat d'haver de competir amb amb els costums prèvis. Durant un bon període, també era l'església l'única que podia promoure art monumental. En l'aspecte artístic, però, el culte passa aviat a ser només una excusa, exerceix un suport per desenvolupar temes com el valor, el patiment, etc. Al renaixement hi ha un revifament de la popularitat dels temes bíblics, alhora que s'introdueixen els mitològics, tots dos com a metàfores i símbols dels grans temes que han tocat sempre la humanitat (generalment cursilades). El que eren icones de culte passen a ser exemples de moralitat; amb el pas dels anys es va perdent allò místic en la religió, s'impregna d'humanitat i s'interioritza com a cultura.

És lo religiós que ha fet sublim a l'art o l'art ha fet sublim lo religiós? Sigui com sigui avui en dia només ens queda l'obra mancada de tota espiritualitat, i així i tot,  la gent segueix i seguirà fent hores de cua per entrar a Sant Pere del Vaticà.