Pensaments de diumenge #4

No sé ben bé com és que vaig decidir escriure en un blog. No és que tingui masses coses a dir, crec que més aviat el que tinc és poca gent a qui dir-les. En realitat és tot una excusa per articular els meus pensaments i no perdre el costum d'ordenar-los de tan en tant.

Segurament també té a veure amb tota aquesta història del narcissisme del que parlava a la meva primera entrada, tot i que no espero que ningú em faci massa cas.

Pot ser que necessiti deixar constància de mi mateixa? Sempre he pensat que si al final resultés ser un fantasma a lo Bruce Willis, no hi hauria tanta diferència pel que fa a la meva relació amb la resta del món.

Quines coses de dir, quines coses de pensar, en comptes d'estar preparant el treball sobre el pas de l'art mossàrab al primer romànic.