No hi ha cap veu dins el teu cap, són els teus pròpis pensaments i els has de reconeixer com a tal. La consciència és el principi del control.
Res no té sentit si no li dones tu.
Troba una excusa per sortir al carrer, ni que sigui per pendre l'aire. Treu-te el pijama i posa't els teus texans preferits, desfes-te el manyoc que portes per monyo i pentina't. Pinta't els llavis d'un color ben viu, com més brillant millor. Camina a poc a poc i aixeca la vista del terra, mira la gent, els arbres i el cel.
Marca't fites i treballa per arribar-hi. Mica en mica però constant. Ocupa el teu cap amb com arribar a els objectius que has triat. L'obsessió i la rutina també poden ser sanes.
Cada persona del teu entorn té tot un món dins seu, ningú t'odia i ningú t'ignora. Simplement intenten sol.lucionar els seus embolics, com tu.
No dormis més de 9h i mai de dia.
Parla amb la gent. Relaxa't. Parla del temps, pregunta'ls sobre el seu cap de setmana, explica'ls coses sobre el teu gat. El contacte no és tan horrible com et penses, no el defugis.
Ordena el teu espai (físic i mental). Canvia els llençols, ordena l'armari. Fes llistes d'allò que has de fer i allò que vols fer.
Sigues sincer/a amb tu mateix/a.
Continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada